Nashira
Nashira | |
---|---|
Tipus | estrella de tipus F, estrella peculiar, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | kF0hF1VmF2[1] |
Constel·lació | Capricorn |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 52,3459 pc [2] |
Radi | 5,4 R☉ |
Magnitud absoluta | 2,6 |
Magnitud aparent (V) | 3,67 (banda V)[3] |
Temperatura efectiva | 7.095 K[4] |
Paral·laxi | 19,1037 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −9,578 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 200,193 mas/a [2] |
Velocitat de rotació estel·lar | 40 km/s[5] |
Velocitat radial | −31,2 km/s[6] |
Gravetat superficial equatorial | 2.800 cm/s²[4] |
Ascensió recta (α) | 21h 40m 5.4454s[2] |
Declinació (δ) | -17° 20' 15.4637''[2] |
Metal·licitat | 0,29[4] |
Catàlegs astronòmics | |
GSC 06362-01078 (GSC) HD 206088 (Henry Draper Catalogue) HIP 106985 (Catàleg Hipparcos) HR 8278 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 21373-1653 (IRAS) SAO 164560 (Catàleg SAO) 2MASS J21400544-1639443 (2MASS) GJ 4209 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) γ Cap (nomenclatura de Bayer) FK5 812 (FK5) GC 30320 (Catàleg General de Boss) GCRV 13603 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 106985 (Hipparcos Input Catalogue) IRC -20605 (Two-Micron Sky Survey) JP11 3373 (JP11) N30 4776 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PLX 5222 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 5222.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PMC 90-93 569 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 239166 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 3147 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 28336 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 6362-1078-1 (Catàleg Tycho) UBV 18602 (UBV) uvby98 100206088 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) gam Cap (Catàleg General d'Estrelles Variables) YZ 106 8145 (YZ) [TVS94] 46 (The Spacelab-1 Very Wide Field Survey of UV-excess objects. IV. The performance of the instrument in combination with optical photometry as a means of identifying stars with peculiar properties) WEB 19332 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 6838023243053277312 (Gaia Data Release 2) 40 Cap (nomenclatura de Flamsteed) Gaia DR3 6838023243053666688 (Gaia DR3) TIC 242072254 (TESS Input Catalog) UBV M 25849 (UBV) Renson 57390 (General catalogue of AP and AM stars) |
Nashira (Gamma de Capricorn / γ Capricorni) és el quart estel més brillant a la constel·lació de Capricorn.[7] La seva magnitud aparent és +3,69.
Nom
El nom de Nashira procedeix de l'àrab Al Sa'd al Nashirah i significa «portadora de bones notícies» o «l'afortunada». En Babilònia, Nashira assenyalava el 27º asterisme eclíptic, Mahar sha hi-na Shahu, «el de l'oest en la cua de la cabra».[8]
A la Xina, aquest estel, al costat de Deneb Algedi (δ Capricorni), ε Capricorni, κ Capricorni i altres estels d'Aquari i de la constel·lació dels Peixos, formava Luy Pei Chen, «el camp atrinxerat».[9]
Característiques físiques
Situat a 139 anys llum del sistema solar, Nashira tradicionalment ha estat catalogat com a estel blanc-groc de tipus espectral F0p; donat el seu estat incert evolutiu, ha estat considerada un estel de la seqüència principal.[10] Observacions més minucioses, no obstant això, suggereixen que és un estel de tipus A7.[7][11] La seva lluminositat, 47 vegades major que la lluminositat solar, i la seva massa, equivalent a 2,5 masses solars, suggereixen que està abandonant la seqüència principal per convertir-se en un estel gegant.[11]
Nashira també ha estat classificada com una estrella AM, un tipus d'estels l'espectre dels quals presenta línies d'absorció fortes d'alguns metalls. La seva velocitat de rotació en l'equador és de només 30 km/s, inferior a la d'altres estels de tipus A, la qual cosa pot afavorir la separació de diferents elements químics en la seva atmosfera.[11] Enfront d'alguns elements com a carboni, oxigen, magnesi o sofre l'abundància relativa del qual és comparable a la solar, uns altres presenten abundàncies que clarament difereixen dels valors solars. zirconi, estronci i itri —aquest últim 200 vegades més abundant que en el Sol— mostren valors molt per sobre dels solars; en l'altre extrem, calci i escandi són deficitaris respecte al nostre estel.[12]
Així mateix, Nashira és considerada un estel variable Alfa² Canum Venaticorum amb petites variacions en la seva lluentor de 0,03 magnituds.
Referències
- ↑ «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, juliol 1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, gener 2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 «Nashira» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Nashira (The Fixed Stars)
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Nashira Arxivat 2015-11-02 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Nashira» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics. pp. 1121-1135 (Taula consultada en CDS).