Novel·la sofística

La novel·la sofística és un gènere de la narrativa que engloba novel·les amb ús de la retòrica.[1] Es característic d'aquestes novel·les: les llargues digressions,[2] l'ús d'un llenguatge i estil únic[3] que és idealitzant[4] i la presència dels temes de l'amor i les aventures.[5] Va tindre dos onades a l'antiga Grècia,[1] desenvolupant-se entre els segles II al IV d.C.[6]

Hi ha les novel·les pre-sofístiques i les sofístiques. Dins les pre-sofístiques es troben Efesíques i Quèreas i Cal·lírroe mentre que dins les sofístiques es troben les novel·les de Longus (Dafnis i Cloe[1]), Aquil·les Taci i Heliodor.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Barranco, María Isabel Teresa «Dafnis y Cloe: Una novela griega de la Antigüedad tardía». Synthesis, 4, 1997, pàg. 114.
  2. ↑ Montes Cala, José Guillermo. «Introducción». A: Hero y Leandro. Madrid: Gredos, 1994, p. 31. ISBN 84-249-1667-0. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Solé Zapatero, 1997, p. 15.
  4. ↑ Solé Zapatero, 1997, p. 16.
  5. ↑ Muñoz Sánchez, Juan Ramón ««Los vírgenes esposos del Persiles»: el episodio de Renato y Eusebia». Anales Cervantinos, 40, 2008, pàg. 212-213.
  6. ↑ Rojas Rodríguez, 2014, p. 57.
  7. ↑ Homar Pérez, Roser. El πάθος com a motiu tràgic en els escolis i en les manifestacions artístiques d'època imperial: dansa i novel·la (Tesi doctoral), 2015, p. 11-12. 

Bibliografia

  • Solé Zapatero, Francisco Xavier «La teoría bajtiniana y su relación e importancia para el estudio de la novela latinoamericana (Segunda y última parte)». La Colmena, 16, 1997, pàg. 13-22. Arxivat de l'original el 2017-04-07 [Consulta: 7 abril 2017].
  • Rojas Rodríguez, Irene «La tradición literaria del Spoudogéloion y la noción de uocis immutatio en el Asno de Oro de Apuleyo». Káñina, 28, 2, 2014, pàg. 57-73.