Pachycetus
| Període | |
|---|---|
Eocè[1] | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Basilosauridae |
| Gènere | Pachycetus  Van Beneden, 1883 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Espècies | |
| |
Pachycetus és un gènere extint de cetacis de la família dels basilosàurids que visqueren durant l'Eocè, fa entre 33,9 i 41,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Alemanya, Egipte, els Estats Units, els Països Baixos, el Perú, Regne Unit, Rússia, el Sàhara Occidental i Ucraïna.[1] P. paulsonii era més o menys igual de gros que el rorqual d'aleta blanca d'avui en dia[2] i més gros que Antaecetus, del qual es diferencia per tenir les dents més robustes.[3] Ha tingut una història taxonòmica convulsa.[4] El nom genèric Pachycetus significa 'balena gruixuda'.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Pachycetus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2023].
- ↑ Gingerich, Amane i Zouhri, 2022, p. 8.
- ↑ Gingerich, Amane i Zouhri, 2022, p. 15.
- ↑ Van Vliet et al., 2020, p. 122 i 123.
- ↑ Van Vliet et al., 2020, p. 123.
Bibliografia
- Gingerich, P. D.; Amane, A.; Zouhri, S. «Skull and partial skeleton of a new pachycetine genus (Cetacea, Basilosauridae) from the Aridal Formation, Bartonian middle Eocene, of southwestern Morocco» (en anglès). PLoS ONE, 17, 10, 2022, pàg. e0276110. DOI: 10.1371/journal.pone.0276110.
- Van Vliet, H. J.; Bosselaers, M.; Vahldiek, B.-W.; Paymans, T.; Verheijen, I. «Eocene cetaceans from the Helmstedt region, Germany, with some remarks on Platyosphys, Basilotritus and Pachycetus» (en anglès). Cainozoic Research, 20, 1, 2020, pàg. 121-148.