Peix carboner d'Alaska

Infotaula d'ésser viuPeix carboner d'Alaska
Theragra chalcogramma Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaGadidae
GènereTheragra
EspècieTheragra chalcogramma Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1814)
Nomenclatura
Sinònims
  • Gadus chalcogrammus (Pallas, 1814)
  • Gadus minor (Döderlein, 1887)
  • Gadus periscopus (Cope, 1873)
  • Pollachius chalcogrammus (Pallas, 1814)
  • Pollachius chalcogrammus fucensis (Jordan & Gilbert, 1893)
  • Theracra chalcogramma (Pallas, 1814)
  • Theragra chalcogrammus (Pallas, 1814)
  • Theragra chalcogrammus chalcogrammus (Pallas, 1814)
  • Theragra fucensis (Jordan & Gilbert, 1893)[1]
ProtònimGadus chalcogrammus Modifica el valor a Wikidata

El peix carboner d'Alaska (Theragra chalcogramma) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[2] Es comercialitza fresc, congelat o com a surimi[3] i es cuina al forn microones, al vapor o fregit en mantega. Els adults que fresen són capturats sovint únicament pels seus ous.[4][5]És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 15 anys.[5][6]

Morfologia

Pot arribar a fer 91 cm de llargària màxima i 3.850 g de pes màxim. La seua coloració al dors va del verd oliva al marró i esdevé argentada als flancs i pàl·lida a la zona ventral, sovint amb taques. Aletes de color gris fosc a negre. Ulls grossos. Mandíbula inferior sortint. Línia lateral al llarg de tot el cos fins a l'aleta caudal. 38-48 radis tous a l'aleta dorsal i 33-42 a l'anal. Aletes dorsals força separades. Aletes pelvianes amb un filament lleugerament allargat.[5][7][8][9]

Ecologia

Es troba al Pacífic nord: des de Kivalina -Alaska- fins al sud del mar del Japó i Califòrnia -els Estats Units-.[5]

Els ous fan 3,4 mm de diàmetre i es desclouen al cap de 28 dies aproximadament i a una temperatura de 3 °C. Les larves acabades de néixer fan 3,8-5,1 cm de llargada i completen el seu desenvolupament en 50 dies. Les femelles creixen a un ritme igual o lleugerament més ràpid que els mascles i arriben a la maduresa sexual als 3-4 anys de vida (els mascles entre 3 i 5) i amb una longitud de 36 cm. La fresa es realitza un cop a l'any, dura un mes sencer i té lloc entre el març i l'agost a l'est del mar de Bering i entre el gener i el març a la conca Aleutiana.[10][11][12]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, bentopelàgic, no migratori i de clima polar (68°N-34°N, 129°E-120°W), el qual viu entre 0-1.280 m de fondària i realitza migracions verticals diürnes.[13][5][14][11]

Menja principalment krill i, en menor mesura, peixos i crustacis. En aquelles àrees on els juvenils són molt nombrosos (com ara, l'est del mar de Bering), els exemplars adults se'ls mengen si en tenen l'oportunitat.[15][16][12]

És depredat per Pterothrissus gissu (al Japó), Anoplopoma fimbria, Alcichthys alcicornis (el Japó), Myoxocephalus jaok (Rússia), Theragra chalcogramma (els Estats Units),[17] Hemitripterus villosus (el Japó), Hexagrammos otakii (el Japó), Physiculus japonicus (el Japó), Atheresthes evermanni (les illes Kurils), Hippoglossus stenolepis (Alaska), Pleuronectes bilineatus, l'halibut negre (Reinhardtius hippoglossoides), Sebastes entomelas (Alaska), Hemilepidotus jordani, Myoxocephalus polyacanthocaphalus (Alaska), Gadus macrocephalus,[18] Hemitripterus bolini, Pleurogrammus monopterygius, Atheresthes stomias, Hippoglossoides elassodon, Lepidopsetta bilineata, Pleuronectes asper, Bathyraja parmifera, Sebastes alutus, Trichodon trichodon, Bathyraja aleutica (Rússia), Bathyraja maculata (Rússia), Bathyraja parmifera (Rússia), el fraret crestat (Fratercula cirrhata) (els Estats Units), el fraret corniculat (Fratercula corniculata) (els Estats Units), la foca comuna (Phoca vitulina) (el Canadà),[19] el lleó marí de Steller (Eumetopias jubatus) (Alaska), el tauró dormilega del Pacífic (Somniosus pacificus) (Alaska),[20] el rorqual d'aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata)[21] i la marsopa de Dall (Phocoenoides dalli).[22][23][24][25][26]

Referències

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Armstrong, R.H., 1996. Alaska's fish. A guide to selected species. Alaska Northwest Books. 94 p.
  4. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Theragra chalcogramma» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  6. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  7. ↑ Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.
  8. ↑ Sergeeva, N.P., 2003. The walleye pollock of the Eastern Sea of Okhotsk. P. 18-20. A: S.A. Siniakov, N.I. Naumenko, Yu.P. Diakov, O.G. Zolotov i B.B. Vronsky (eds). Condition of biological resources of the North-West Pacific. Petropavlovsk-Kamchatsky, Kamchat NIRO.
  9. ↑ Bailey, K., D. Powers, J. Quattro, G. Villa, J. Traynor, G. Walters, 1999. Population Ecology and Structural Dyamics of Walleye Pollock. Pp. 581-590. A: T. Loughlin, K. Ohtani, eds. Dynamics of the Bering Sea. Fairbanks, Alaska: University of Alaska Sea Grant.
  10. ↑ Love, M., 1996. Probably more than you want to know about the fishes of the Pacific coast. Santa Fe, Califòrnia: Really Big Press.
  11. ↑ 11,0 11,1 Bailey, K., D. Powers, J. Quattro, G. Villa, J. Traynor, G. Walters, 1999.
  12. ↑ 12,0 12,1 Animal Diversity Web (anglès)
  13. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7
  14. ↑ Fedorov, V.V., I.A. Chereshnev, M.V. Nazarkin, A.V. Shestakov i V.V. Volobuev, 2003. Catalog of marine and freswater fishes of the northern part of the Sea of Okhotsk. Vladivostok: Dalnauka, 2003. 204 p.
  15. ↑ Anònim, 2001. Increasing competition between fisheries and whales. Japan's Whale Research in the Western North Pacific (JARPN II). Fisheries Agency. Govern del Japó.
  16. ↑ Hart, J.L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180:740 p.
  17. ↑ Dwyer, D.A., K.M. Bailey i P.A. Livingston, 1987. Feeding habits and daily ration of walleye pollock (Theragra chalcogramma) in the eastern Bering Sea, with special reference to cannibalism. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 44:1972-1984.
  18. ↑ Jewett, S.C., 1978. Summer food of the pacific cod, Gadus macrocephalus, near Kodiak Island, Alaska. Fish. Bull. 76(3):700-706.
  19. ↑ Olesiuk, P.F., 1993. Annual prey consumption by harbor seals (Phoca vitulina) in the Strait of Georgia, British Columbia. Fish. Bull. 91:491-515.
  20. ↑ Yang, M.-S. i B.N. Page, 1999. Diet of Pacific sleeper shark, Somniosus pacificus, in the Gulf of Alaska. Fish. Bull. 97:406-409.
  21. ↑ Lindstrøm, U., Y. Fujise, T. Haug i T. Tamura, 1998. Feeding habits of western North Pacific Minke Whales, Balaenoptera acutorostrata, as observed in July-September 1996. Rep. Int. Whal. Commn. 48:463-469.
  22. ↑ FishBase (anglès)
  23. ↑ Orlov, A.M., 1998. On feeding of mass species of deep-sea skates (Bathyraja spp., Rajidae) from the Pacific waters of the Northern Kurils and Southeastern Kamchatka. J. Ichthyol. 38(8):635-644.
  24. ↑ Orlov, A.M., 1998. The diets and feeding habits of some deep-water benthic skates (Rajidae) in the Pacific waters off the Northern Kuril Islands and Southeastern Kamchatka. Alaska Fish. Res. Bull. 5(1):1-17.
  25. ↑ Orlov, A.M. i I.N. Moukhametov, 2004. Feeding habits of Pacific black halibut Reinhardtius hippoglossoides matsuurae (Jordan et Snyder, 1901) and Kamchatka flounder Atheresthes evermanni (Jordan et Starks, 1904) in the western North Pacific. Bull. Sea Fish Inst. 1(161):43-59.
  26. ↑ Rosenthal, R.J., V.M. O'Connell i M.C. Murphy, 1988. Feeding ecology of ten species of rockfishes (Scorpaenidae) from the Gulf of Alaska. Calif. Fish and Game 74(1):16-37

Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Avdeev, G.V, G., E. Avdeev, 2001. Patogenic (pathogenic) influence rendered by parasitic copepod Haemobaphes diceraus on Alaska pollock. Zoological Record Plus, 128(1): 287-292, 336, 342.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Publicació especial de la California Academy of Sciences, San Francisco. 3 vols. 2905 p.
  • Ishii, K. i H. Yabu, 1985. Chromosomes in three species of Gadidae (Pisces). Bull. Jap. Soc. Sci. Fish. 51(1):25-28.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Mosher, K.H., 1953. Use of otoliths for determining the age of several fishes from the Bering Sea. J. Cons. 19:337-344.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda (Maryland), Estats Units. ISBN 1-888569-61-1.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Ryer, C.H. i B.L. Olla, 1998. Shifting the balance between foraging and predator avoidance: the importance of food distribution for a schooling pelagic forager. Environ. Biol. Fish. 52(4):467-475.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
  • Zolotov, O.G., P.A. Balykin i N.P. Antónov, 1988. Relationship between the parent stock and progeney in the Kamchatka pollack population. Byn. Knoz. 8:43-45

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • AQUATAB
Bases de dades taxonòmiques
ADW BioLib COL EOL GBIF IN ITIS NCBI OTL WoRMS