Pir Husayn

Pir Husayn

Biografia
Mort	1342 (Gregorià)

Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.

Va participar en la batalla contra el visir ilkhànida i el seu kan Arpa Khan a la vall del Jaghatu, avui dia Zarrina (Zarrina Rud) prop de Maragha,^[1] batalla en la van destacar Pir Husayn i el seu oncle Surgan (fills d'amir Coban), i el segon fou nomenat governador de l'Iraq.

El 1336 els djalayàrides van posar al tron persa a Muhammad Khan. Llavors el cobànida Hasan Kücük va provar de reagrupar les forces de la família i va anunciar que el seu pare Timurtash Coban, que gaudia de molts suports entre els emirs, estava viu; un esclau de nom Kara Djari, que hi tenia certa similitud, fou presentat com a Timurtash i la vídua d'aquest el va acceptar. El sultà mameluc Al-Nasr Muhammad, que havia fet executar a Timurtash Coban, va advertir del frau, però no fou escoltat. Els cobànides i els seus partidaris se li van unir. Alguns dels cobànides van abandonar el servei del djalayàrida Hasan Buzurg. Els revoltats van derrotar a Hasan Buzurg a Naushahr a la regió de l'Alataq (prop de Naxçıvan) el 16 de juliol de 1338. La regió de Tabriz (i tot Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou executat.

Llavors Kara Djari (el suposat Timurtash) va provar d'agafar el poder per a si mateix; va fracassar i va haver de fugir. Pir Husayn va donar suport a Hasan Kücük en aquest episodi.

El maig de 1339 Kücük va portar al tron a Sulayman Khan, que va casar amb Sati Beg. Pir Husayn mentre va conquerir Shiraz aliat al indjúida Amir Shams al-Din Muhammad que dominava Isfahan; al cap d'un mes de govern Pir va fer executar a Muhammad, provocant una revoplta popular que li va fer perdre Shiraz, i a més els indjúides van jurar venjança. Pir Husayn se'n va anar a servir al seu cosí en altres llocs.

El 1340 Pir Husayn, al servei de Kücük, va conquerir Shiraz per segona vegada mercès al suport del muzaffàrida Mubariz al-Din Muhammad (al que en recompensa es va cedir Kirman) i va cedir Isfahan (1340) a Abu Ishak Djamal al-Din (príncep de la dinastia indjúida, en part per congraciar-se amb la família i en part per enfrontar-lo a Mubariz al-Din. Pir Husayn fou nomenat governador cobànida de Xiraz.

No gaire després Abu Ishak d'Isfahan es va aliar al seu germà Djalal al-Din Masud Shah, pretendent del Fars on governava alguns territoris, i a membres dissidents de la família cobànida (principalment Malik Ashraf ibn Timurtash ibn Coban, cosí de Pir Husayn i germà del governant a Tabriz, Hasan Kücük), conspirant junts per recuperar Fars de mans de Pir Husayn i el indjúides també per venjar la mort del seu germà. Reunits els aliats a Isfahan el 1342 van derrotar a Pir Husayn que al no estar segur de les lleialtats amb les que podia comptar entre els feudataris a Fars i Yadz, va fugir cap a Tabriz on el seu cosí Hasan Kücük, disgustat perquè havia provocat la pèrdua del Fars, el va fer matar (1342).

• Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II division II. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880. 
• May, Timothy. «Chūbānids». Encyclopaedia of Islam, THREE. Editada per: Kate Fleet, Gudrun Krämer, Denis Matringe, John Nawas, Everett Rowson. Brill Online, 2016. 4 de juny de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-3/chubanids-COM_24622>
• Article Chobanids a Encyclopaedia Iranica