Plaça d'Artós
Tipus | Plaça | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | les Tres Torres (Barcelonès) | |||
| ||||
Format per | Al municipi | |||
Dades i xifres | ||||
Art públic de Barcelona | ||||
Al municipi | ||||
Identificador | 5802-1 | |||
La plaça d'Artós està situada al districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona i és el punt on comença el carrer Major de Sarrià, que travessa l'antic nucli urbà del municipi homònim.[1] Porta el nom del seu urbanitzador, Delfí Artós i Mornau.[2] Actualment, és coneguda per ser el punt de trobada de grups neonazis de la ciutat.[3]
Història
El 1859, Delfí Artós i Mornau va cedir part dels terrenys de la Torre Artós per a promoure la urbanització de la zona i poder engrandir la plaça.[4]
El 29 de juliol de 1872, l'Ajuntament de Sarrià va concedir permís a Francesca Vilardell de Muntadas, casada en segones núpcies amb l'advocat[5] Fèlix Maria Milans,[6] i al seu fill Joan Frederic Muntadas i Vilardell[7] per a construir un enreixat a la seva finca del carrer de Buenos Aires, posant fi a un llarg litigi.[8] El 19 de desembre del mateix any, els Muntadas-Vilardell van escriure una carta a l'Ajuntament en la qual volien compartir la seva joia amb el consistori i tot el poble de Sarrià, per la qual cosa sufragarien la construcció d'una font a la plaça d'Artós. La carta anava acompanyada d'un projecte de la font, a escala, i de les condicions de la donació: la família pagaria les despeses de la construcció i de les canalitzacions pertinents, sempre que l'Ajuntament fos l'encarregat d'aportar l'aigua necessària i que es fes càrrec de les reparacions posteriors.[1][9]
Font
A la plaça hi ha una font que té tres elements ben diferenciats: la base de pedra amb les piques; el cos dels brolladors i la columna de ferro colat sobre aquest. La base, de planta gairebé quadrada (1,93 x 1,93 m), i amb una alçada considerable (1,88 m) dona al conjunt un aspecte robust. El cos dels brolladors és molt més petit i deixa suficient espai per a les dues piques i dues generoses lleixes on deixar els càntirs i les galledes, en un intent de fer més còmode la feixuga feina d'anar a buscar aigua. La columna de foneria té un primer cos profusament decorat amb fistons on apareixen les inicials dels donants, J.M. a la banda de mar, i F.V. a la de muntanya. A mitja alçada hi ha les marques deixades pels dos braços amb fanals, avui desapareguts, però que podem imaginar a partir del dibuix del projecte que es conserva a l'arxiu del Districte de Sarrià. Al capdamunt de la columna, sobre un capitell dòric amb flors, el conjunt acaba amb una bola amb la punta d'una fletxa.[9]
La font va ser refeta quan es va dur a terme la remodelació de la plaça l'any 1984.[10]
Transport
Línies d'autobús
Autobús diürn
- Línia 130: Pl. d'Artós - Can Caralleu[11]
Autobús nocturn
- Nitbus N7: Pedralbes - Fòrum[12]
Vegeu també
- Palau Mornau
- Casa Francesca Vilardell
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Font de la Plaça Artós». El poble de Sarrià entre 1800 i 1900.
- ↑ «La Plaza de Artós». ABC, 27-08-2006.
- ↑ Daniel, Carlos Márquez «Furor en plaza Artós». El Periódico de Catalunya, 17-10-2019.
- ↑ Mestre, Jesús. «La plaça Artós: de principal entrada a l'antiga vila de Sarrià a punt de trobada de l'extrema dreta», 11-02-2024.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 3.
- ↑ Diario de Barcelona, 29-07-1864, p. 7311.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 180.
- ↑ «Antecedentes referente a la prolongación de la calle Buenos Aires por parte de la propiedad de Dª Francisca Vilardell de Muntadas». 6.1 Planejament i gestió urbanística 238/007. Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 1871.
- ↑ 9,0 9,1 Bonet, Llorenç «Al Municipi». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria «Al Municipi». Art Públic. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Línia 130 bus Barcelona | Transports Metropolitans de Barcelona». [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Línia - AMB - Mobilitat. Àrea Metropolitana de Barcelona». [Consulta: 30 juny 2020].
Enllaços externs
- «Font de la plaça Artós». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.