Puja a l'autobús
Get on the Bus | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Spike Lee |
Protagonistes | Andre Braugher Ossie Davis Isaiah Washington Hill Harper Harry Lennix Charles S. Dutton Roger Guenveur Smith Bernie Mac Albert Hall Joie Lee Richard Belzer De'Aundre Bonds Thomas Jefferson Byrd Gabriel Casseus Wendell Pierce Steve White Kristen Wilson Paula Jai Parker Randy Quaid Gina Ravera |
Guió | Reggie Rock Bythewood |
Música | Terence Blanchard |
Fotografia | Elliot Davis |
Productora | 40 Acres & A Mule Filmworks |
Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1996 |
Durada | 122 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama i cinema LGBT |
Lloc de la narració | Washington DC |
Puja a l'autobús (títol original: Get on the Bus) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Spike Lee, estrenada l'any 1996. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
L'octubre de 1995, 15 negres estatunidencs d'orígens diferents agafen el bus a Los Angeles per anar a la "Milió Man March" organitzat pel líder de Nació of Islam, Louis Farrakhan, a Washington. Durant aquest viatge, cadascun aprendrà a conèixer-se millor i a comprendre perquè fa aquest viatge.[2]
Repartiment
- Richard Belzer: Rick
- De'aundre Bonds: Junyr
- Andre Braugher: Flip
- Thomas Jefferson Byrd: Evan Thomas Sr.
- Gabriel Casseus: Jamal
- Albert Hall: Craig
- Hill Harper: Xavier
- Harry Lennix: Randall
- Bernie Mac: Jay
- Wendell Pierce: Wendell
- Roger Guenveur Smith: Gary
- Isaiah Washington: Kyle
- Steve White: Mike
- Ossie Davis: Jeremiah
- Charles S. Dutton: George
- Randy Quaid: Tennessee State Trooper (no surt als crèdits)
Premis i nominacions
- Premis
- Berlinale 1997: esment especial a Spike Lee pel seu càsting exemplar[3]
- Acapulco Black Film Festival 1997: millor actor per Ossie Davis
- Nominacions
- Berlinale 1997: en competició per l'Ós d'or
- Premi GLAAD Media 1997: millor film
- NAACP Imatge Awards 1997: millor film, millor actor per Ossie Davis
Crítica
- "Spike Lee aconsegueix la seva millor pel·lícula. (...) És porosa, solta, brillant. I és també generosa amb totes les opcions ideològiques"[4]
- "Spike Lee recupera la frescor, aconsegueix divertir i emocionar"[5]