Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya

Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya

Tipus	legislatura del Parlament de Catalunya
← catorzena legislatura del Parlament de Catalunya
Estat	Espanya
Jurisdicció	Catalunya
Causa	eleccions al Parlament de Catalunya de 2024

La quinzena legislatura del Parlament de Catalunya és la legislatura que sorgeix de les eleccions celebrades el 12 de maig de 2024, convocades de manera avançada pel President Pere Aragonès en no obtenir el suport suficient per aprovar els pressupostos de 2024 del Govern de la Generalitat de Catalunya. El 13 de març de 2024, el Parlament no va aprovar els pressupostos per un vot de diferència després que el govern va intentar negociar el suport amb PSC, En Comú Podem i Junts per Catalunya.^[1] Pere Aragonès va decidir acabar la legislatura i convocar noves Eleccions al Parlament de Catalunya per al 12 de maig de 2024.^[2] Les causes del desacord pels pressupostos es relacionaren amb el no rebuig al projecte del macrocasino Hard Rock.^[3]

Les eleccions es van convocar i van tenir lloc el 12 de maig de 2024. El PSC guanya en escons i vots amb 42 diputats amb l'escenari incert d'un Parlament molt dividit, i en què dels partits independentistes només Junts+ aconsegueix pujar, aconseguint els millors resultats de la seva història,^[4] pujant fins als 35 escons mentre que l'ERC i la CUP s'enfonsen amb 20 i 4 escons. El PP aconsegueix ser la quarta força del parlament és el PP passant de tres a quinze diputats, Vox es manté en onze escons i els Comuns Sumar cauen fins als sis. Aliança Catalana entra en la cambra per primer cop amb dos diputats,^[5] i Ciutadans desapareix del Parlament set anys després de guanyar les eleccions.^[6]

Segons els càlculs dels transvasaments de vots respecte a les eleccions de 2021, Esquerra va perdre molta part dels antics votants a mans del PSC i en menor quantitat a l'abstenció i a Junts, mentre que els socialistes i Vox van aconseguir incorporar molt vot anteriorment abstencionista, i el PP la major part del votant de Ciutadans i una part del de Vox, mentre que Junts es feia amb el del PDECat.^[7]

Parlament de Catalunya resultant de les Eleccions de 2024
CUP-DT (4)   Comuns Sumar (6)   ERC (20)   PSC (42)   Junts+Puigdemont (35)   PPC (15)   Vox (11)   AC (2)

En la nit electoral, Salvador Illa va assegurar que es presentarà a la investidura, Carles Puigdemont s'ha reivindicat com l'únic que pot encapçalar un govern independentista allargant la mà a l'ERC amb l'abstenció socialista, i Pere Aragonès ha reconegut la desfeta electoral passa a l'oposició.^[5]

La sessió de constitució va ser el 10 de juny de 2024. La mesa d'edat fou presidida pel diputat amb més edat, Agustí Colomines, i amb els dos diputats més joves (Júlia Calvet i Mar Besses) exercint com a secretàries. La mesa d'edat va permetre el vot delegat dels diputats exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig (Junts) i Ruben Wagensberg (ERC).^[8]

Càrrec	Diputat/ada		Inici de mandat	Fi de mandat	Partit polític
President		Josep Rull i Andreu	10 de juny de 2024			Junts per Catalunya
Vicepresidenta primera		Raquel Sans i Guerra	10 de juny de 2024			Esquerra Republicana de Catalunya
Vicepresident segon		David Pérez i Ibáñez	10 de juny de 2024			Partit dels Socialistes de Catalunya
Secretari primer		Glòria Freixa i Vilardell	10 de juny de 2024			Junts per Catalunya
Secretari segon		Julià Fernàndez i Olivares	10 de juny de 2024			Esquerra Republicana de Catalunya
Secretari tercer		Rosa Maria Ibarra i Ollé	10 de juny de 2024			Partit dels Socialistes de Catalunya
Secretari quart		Judith Alcalá González	10 de juny de 2024			Partit dels Socialistes de Catalunya

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024, es va començar a especular sobre un possible acord entre Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Comuns Sumar. El bloc independentista, que havia sumat majoria del 2012 ençà, no l'havia aconseguit revalidar en aquestes eleccions.^[9] Amb la negativa socialista a abstenir-se si Carles Puigdemont es presentava a la investidura, l'única possibilitat semblava un acord “progressista” per a investir Salvador Illa com a president de la Generalitat.^[10]

En un principi, ERC es va negar a col·laborar en la investidura del líder socialista, cosa que va quedar reflectida en un discurs de Pere Aragonès en què va afirmar que «ERC serà a l'oposició i assumiré les responsabilitats del resultat».^[11] L'endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya, que es van haver d'avançar després del rebuig dels Comuns al projecte de pressupostos de 2024, Aragonès anuncià la seva retirada pels mals resultats obtinguts,^[12] atès que Esquerra havia perdut una gran part dels antics votants a mans del PSC i, en menor quantitat, a l'abstenció i a Junts+.^[13] Oriol Junqueras, per la seva banda, deixà la presidència uns dies després^[14] i convocà un congrés per al 30 de novembre, i Marta Rovira va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a secretària general.^[15] El 12 de juliol de 2024, ja aprovada la Llei d'amnistia, Marta Rovira va retornar a Catalunya del seu exili a Suïssa, acompanyada per altres exiliats, com ara Ruben Wagensberg, Oleguer Serra, Jesús Rodríguez i Campmajó.^[16] A més de les renúnicies dels líders d'ERC, es va destapar l'existència d'una estructura interna dedicada a fer atacs de falsa bandera finançats pel partit amb factures falses a través de l'empresa de comunicació Relevance.^[17]

El lideratge d'ERC va passar a mans de Rovira, que va menar les negociacions tant per a la conformació de la mesa del Parlament com per a la investidura d'Illa com a president de la Generalitat.^[18] Aquest últim punt havia de passar per una consulta a les bases d'Esquerra. El pacte aconseguit el 29 de juliol de 2024 posava com a prioritat la sobirania fiscal de Catalunya, perquè l'Agència Tributària de Catalunya recaptés el cent per cent dels impostos a Catalunya.^[19] També incloïa altres temes, com ara la llengua catalana, que contemplava la creació d'una conselleria de Política Lingüística; la permanència de la conselleria d'Igualtat i Feminismes; un pacte nacional per a la indústria, i la gratuïtat de l'educació infantil fins a dos anys.^[20]

El dia 2 d'agost del 2024 la militància d'Esquerra Republicana va votar l'acord amb el PSC-Units. Amb una participació rècord del 77%, les bases van avalar el pacte amb el 53% dels vots i una diferència de tan sols 550 vots contraris.^[21]

A banda del pacte ERC - PSC-Units, Illa també va arribar a un acord amb els Comuns, que havien provocat la caiguda del govern d'ERC no donant suport als seus pressupostos.^[22] El dia 3 d'agost els socialistes van concloure un acord amb els Comuns per a la investidura segons el qual el projecte del Hard Rock de Tarragona s'havia d'aturar i que preveia un augment de la inversió en habitatge públic, la reducció de les llistes d'espera al sistema de salut i la contractació de més professors.^[23]

Després de la votació de les bases d'Esquerra i el vistiplau al pacte amb els socialistes, la diputada de les joventuts d'ERC, Mar Besses, va donar a conèixer que no votaria a favor de la investidura fins que Jovent Republicà no hi donés llum verda.^[24] Per això les joventuts van convocar un consell nacional extraordinari per discutir si la diputada havia de donar suport a Illa o no. El dia 5 d'agost el Consell Nacional reunit va avalar la investidura del líder dels socialistes catalans amb un “sí crític” al PSC.^[23]

Després que les bases d'ERC van avalar l'acord amb PSC-Units, el líder dels socialistes va comunicar al president del parlament, Josep Rull, que havia aconseguit prou suport per a ser investit president de la Generalitat. Per la seva banda, Rull va anunciar que iniciaria un ronda de consultes i va convocar la sessió d'investidura per al dia 8 d'agost.^[25] Aquell dia els Mossos d'Esquadra van activar un fort dispositiu policial al voltant del parc de la Ciutadella per impedir l'arribada de Puigdemont al Parlament, d'acord amb l'ordre de detenció il·legal que Pablo Llarena havia dictat contra ell, a més d'evitar que els manifestants, tant independentistes com nacionalistes espanyols, poguessin increpar o atacar algun diputat.^[26][27]

Després que el candidat a la presidència va fer el seu discurs inaugural, va començar el debat amb cada grup parlamentari. El diputat Albert Batet va sol·licitar que se suspengués el ple indefinidament perquè el secretari general de Junts, Jordi Turull, havia estat cridat a declarar per presumpta “obstrucció a la justícia”, atès que Turull suposadament havia donat suport a Puigdemont en la seva fugida de Barcelona unes hores abans. Aquesta petició, però, va ser denegada per la mesa amb els vots en contra de PSC i ERC.^[28]

Quan es va votar la candidatura d'Illa, cridant els diputats per ordre alfabètic, en anomenar Carles Puigdemont tot el grup parlamentari de Junts va aplaudir en protesta per «no garantir els drets democràtics més bàsics a un diputat electe». A les 19.32 h, finalment, el president del Parlament va anunciar que el resultat de la votació havia estat de 68 vots a favor, 66 en contra i 1 diputat absent, per la qual cosa Salvador Illa Roca va ser investit cent trenta-tresè president de la Generalitat de Catalunya.^[29]

Després de les eleccions, el líder de Junts, Carles Puigdemont, havia anunciat que assistiria a la investidura del pròxim president de la Generalitat, fos ell o Salvador Illa.^[30] Quan Illa va comunicar Rull que tenia prou suports per a ser investit, Puigdemont va anunciar que aniria a la investidura per exercir el seu paper de líder de l'oposició i participar en el debat.^[31] Per al dia de la investidura s'havia organitzat la rebuda de Puigdemont amb un acte al passeig de Lluís Companys, davant de l'Arc del Triomf de Barcelona. A les 9 del matí Puigdemont va arribar a l'Arc del Triomf, on l'esperava una munió de gent.^[32] El líder de Junts va fer un breu discurs acabat amb la frase «no sé quan ens tornarem a veure» i, després de sortir pel costat dels seus seguidors cap al parc de la Ciutadella, on es troba el Parlament de Catalunya, Puigdemont va desaparèixer de les càmeres i de davant els mossos d'Esquadra. Aquesta desaparició va fer que els mossos activessin la fase 3 de l'Operació Gàbia, organitzada per a detenir-lo il·legalment i que implicà el tancament de Barcelona i la revisió dels automòbils que sortien de la ciutat.^[33][27]

Carles Puigdemont no va ser localitzat i l'Operació Gàbia va ser desactivada, atès que amb el temps transcorregut l'expresident potser ja havia sortit de la capital.^[34] El seu advocat, Gonzalo Boye, va declarar que Puigdemont «se n'ha anat a casa» i que no el capturarien pas, cosa que feia suposar que ja havia sortit del territori espanyol rumb a Waterloo.^[35] Això es va confirmar quan el secretari general de Junts va donar a conèixer que el líder de Junts per Catalunya ja es trobava «fora de l'estat espanyol», a més de declarar que Puigdemont havia estat a Barcelona ja des del 6 d'agost sense ser detingut per les forces de seguretat.^[36] Aquells dies van ser detinguts tres mossos d'Esquadra per col·laborar, presumptament, amb la fugida de l'expresident.^[37] El dispositiu i l'operació policial per a capturar-lo, d'altra banda, foren durament criticats: els mitjans pròxims al nacionalisme espanyol els titllaren de "nyap", mentre que els pròxims al sobiranisme hi veieren un escàndol per la desproporció de mitjans desplegats i per la col·laboració en la repressió antiindependentista.^[38][39]