Sant Martí de Solamal

DadesTipusEsglésia Construcciósegle XII CaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura romànica Altitud396 m Localització geogràficaEntitat territorial administrativala Vall de Bianya (Garrotxa) LocalitzacióSant Martí del Clot

42° 13′ 14″ N, 2° 25′ 34″ E / 42.22069°N,2.42604°E / 42.22069; 2.42604

Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC10986 ActivitatDiòcesibisbat de Girona  (parròquia de Sant Pere Despuig) Religiócatolicisme

Sant Martí de Solamal és una església romànica de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És una església romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb modificacions posteriors que desfiguren l'estructura primitiva. L'absis, a llevant, presenta un fris sostingut per mènsules. El campanar, que devia haver estat d'espadanya, es convertí en torre quadrada al segle xviii.^[1]

La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona. El topònim del lloc, unit al del titular de l'església, es transformarà després en "Solamal" (1168), "Solermal" (1358), "Solamala" (1362), "Solo malo" (1364) i, de nou "Solamal" (1582). A vegades, l'església és encara actualment citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal.^[1]