Santiago de Angulo Ortiz de Traspeña
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 30 desembre 1823 Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 25 gener 1900 (76 anys) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ministre d'Hisenda | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
5 d'octubre de 1871 – 20 de febrer de 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
26 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
18 de febrer de 1876 – 30 de novembre de 1888 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Circumscripció | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Alcalde de Madrid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1894 – 1894 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | Arquitecte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Constitucional Partit Liberal | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Santiago de Angulo Ortiz de Traspeña (Madrid, 30 de desembre de 1823 –Madrid, 25 de gener de 1900) va ser un arquitecte i polític espanyol.
Biografia
Fill del regidor i diputat càntabre Matías de Angulo, en 1850 es llicencià en arquitectura a la Universitat Central de Madrid i arribà a ser arquitecte de Palau. Fou membre de la Milícia Nacional, mercè la qual fou guardonat amb la Creu de Sant Ferran de 2a Classe, i després dels serveis prestats durant l'epidèmia de còlera de 1865 fou guardonat amb l'Orde Civil de la Beneficència. També va rebre l'encomana de número de l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Gran Creu de l'Orde de Carles III.[1]
Adscrit aviat al Partit Progressista i - després - al Constitucional, després de la proclamació de la Gloriosa accedeix a un escó per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1871.[2]
Ja en el regnat d'Amadeu I d'Espanya és designat, el 5 d'octubre de 1871, ministre d'Hisenda, cessant el 20 de febrer de l'any següent. Durant el seu mandat aconseguí pagar amb rapidesa el cupó del Deute i liquida el Banc de París a més d'aprovar la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes del Regne. En 1872 fou també vicepresident tercer del Senat.
Després de la restauració borbònica fou escollit novament diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1876, 1879, 1881, 1884 i 1886,[2] i posteriorment senador vitalici des de 1889.[3] També va ser alcalde de Madrid en 1894.
Referències
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Servando Ruiz Gómez | Ministre d'Hisenda 1871-1872 | Succeït per: Juan Francisco Camacho de Alcorta |
Precedit per: Manuel Mariátegui y Vinyals | Alcalde de Madrid 1894 | Succeït per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta |