Sofroni de Jerusalem
Icona oriental | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | En grec: Σωφρόνιος, Sōphrónios; en llatí: Sophronius 560 Damasc | ||||
Mort | 11 març 638 (77/78 anys) Jerusalem | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Cristianisme ortodox | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | sacerdot, monjo | ||||
Professors | Joan Mosc i Esteve d'Alexandria | ||||
Orde religiós | Basilians | ||||
bisbe i confessor | |||||
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||||
Canonització | Antiga | ||||
Festivitat | 11 de març | ||||
Iconografia | Robes de bisbe oriental, beneint amb la mà esquerra i amb un evangeli |
Sofroni (grec antic: Σωφρόνιος) va ser Patriarca de Jerusalem des del 629 al 638. Nascut a Damasc, aproximadament l'any 560, és venerat com a sant a diverses confessions cristianes.
Primer va ser sofista i després monjo. L'any 629 va succeir Modest com a Patriarca a Jerusalem. Va defensar l'ortodòxia al concili d'Alexandria l'any 633 i va acusar a Cir d'introduir l'heretgia a l'església sota el pretext de pau. El 636 Jerusalem va caure en mans de les forces del califa Úmar ibn al-Khattab, i Sofroni va obtenir el lliure exercici del culte pels cristians. Va morir no gaire després, no més tard del 638.
Va deixar en manuscrit nombroses cartes, discursos, comentaris i tractats, dels que Johann Albert Fabricius en dona un llistat complet. Lleó Al·laci va publicar un poema anacreòntic d'ell sobre Simeó agafant en braços a Jesús durant la presentació al Temple de Jerusalem. També va escriure alguns himnes i poemes. Se li atribueixen tres epigrames inclosos a l'Antologia grega i el relat de la vida de Maria Egipcíaca.[1]
Referències
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 877.