Torre Shalom Meir

Vista aèria
Imatge
EpònimShalom Meir (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataDadesTipusEdifici de gran altura i gratacel Modifica el valor a WikidataArquitecteYitzhak Pearlstein (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataObertura1965 Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesMesura127,4 (alçària) m
Pisos per sobre el terra34 Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaTel-Aviv Modifica el valor a Wikidata
Map
 32° 03′ 50″ N, 34° 46′ 11″ E / 32.064019°N,34.769772°E / 32.064019; 34.769772

La Torre Shalom Meir (en hebreu: מגדל שלום מאיר) (Migdal Shalom Meir ) també coneguda com a Migdal Shalom (en hebreu: מגדל שלום) és una torre d'oficines situada a Tel-Aviv, Israel. Va ser el primer gratacel d'Israel. Quan la seva construcció es va completar el 1965, era l'edifici més alt de l'Orient Mitjà i rivalitzava amb els edificis més alts d'Europa en alçada. Per construir la torre, l'històric gimnàs hebreu de Hertseliyya fou demolit. La Torre Shalom acull ara el centre Tel-Aviv, una sala que acull una sèrie d'exposicions permanents i temporals dedicades als inicis i el desenvolupament de la ciutat de Tel-Aviv.[1]

Història

La torre va ser construïda en el mateix indret a on hi havia l'institut hebreu d'educació secundària de Hertsliyya, també conegut com a gimnàs de Hertseliyya. L'estructura arquitectònica i històrica de l'institut va ser arrasada i el centre va haver de ser demolit per poder construir la torre el 1962. Aquesta decisió va ser lamentada més tard i el gimnàs de Herzliya es va convertir en l'emblema de la societat per a la conservació dels llocs i el patrimoni d'Israel (Society for the Preservation of Historic Sites).[2]

La torre va ser construïda pels germans Meir: Moshe, Mordechai i Menachem Meir, els quals van donar a la torre el nom del seu pare, el rabí Shalom-Shachna Meir, nascut a Sanok, a Galítsia.[3] Shalom-Shachna Meir es va casar amb la filla d'un ric fabricant de Moldàvia, país on va viure fins a 1920, convertint-se en un pròsper home de negocis, així com en un líder dels sionistes locals.[3] El 1920 va emigrar a Palestina, on va esdevenir una figura pública important en els primers anys de la ciutat de Tel-Aviv i va ser membre del primer ajuntament del municipi i un dels fundadors de la ciutat de Ramat Gan.[3]

Descripció

La torre Migdal Shalom té 34 plantes i arriba a una alçada de 120-130 metres.[4][5] Té 50.000 metres cúbics de formigó, 4.000 tones d'acer, 35 quilòmetres de canonades d'aigua i 500 quilòmetres de cablejat van ser utilitzats en la construcció de la torre. L'edifici té una façana de rajoles de color crema que va ser creada especialment per a la torre i va ser fabricada a Itàlia. Una estació subterrània va ser construïda sota la torre, però els rails mai van ser instal·lats i l'estació roman buida i desconnectada de qualsevol sistema ferroviari.[6] Fou el gratacel més alt d'Israel durant 34 anys; superat per la Torre Circular del Centre Azrieli a Tel-Aviv el 1999.[4]

El museu i les galeries

El passeig de la planta baixa mostra un mosaic mural realitzat per l'artista israelià Nachum Gutman que està davant d'un altre fet per David Sharir.[7][8][9] Hi ha altres exposicions permanents i temporals dedicades a les primeres dècades de la història de Tel-Aviv i que es troben en la planta baixa i el primer pis.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Shalom Tower website: Discover Tel Aviv Center». Arxivat de l'original el 2017-07-04. [Consulta: 18 març 2017].
  2. ↑ «What to see on Herzl Street, birthplace of the first modern Jewish city» (en anglès americà). The Times of Israel, 03-01-2015. Arxivat de l'original el 2018-12-01. [Consulta: 24 agost 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Ascher Bit: Reb Shalom-Shachna Meir of blessed memory, translated by Jerrold Landau. On JewishGen.org, consultat el 4 abril 2016 [1]
  4. ↑ 4,0 4,1 «Shalom Mayer Tower» (en anglès). EMPORIS GMBH. [Consulta: 25 agost 2020].
  5. ↑ [enllaç sense format] http://jpress.org.il/Default/Scripting/ArticleWin_TAU.asp?From=Archive&Skin=TAUHe&BaseHref=DAV/1965/07/09&EntityId=Ar01000&ViewMode=HTML (hebreu)
  6. ↑ «Tel Aviv Light Rail Metro, Israel». [Consulta: 23 desembre 2013].
  7. ↑ «Shalom Tower Galleries: Nahum Gutman's Mosaic Wall». Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 18 març 2017].
  8. ↑ [enllaç sense format] http://mosaicartsource.wordpress.com/2007/02/17/israel-may-1995-tel-aviv-mosaic-mural/
  9. ↑ «Shalom Tower Galleries: David Sharir's Mosaic Wall». Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: 18 març 2017].