U Sagittarii
U Sagittarii | |
---|---|
Tipus | estrella variable, variable cefeida clàssica i font propera a infrarrojos |
Tipus espectral (estel) | G1Ib[1] |
Constel·lació | Sagitari |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 637,227 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 6,68 (banda V)[3] |
Temperatura efectiva | 5.802 K[4] |
Paral·laxi | 1,5693 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −6,127 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | −1,795 mas/a [2] |
Velocitat radial | 19,38 km/s[5] |
Gravetat superficial equatorial | 9,8 cm/s²[4] |
Ascensió recta (α) | 18h 31m 53.3323s[2] |
Declinació (δ) | -20° 52' 29.7385''[2] |
Metal·licitat | 0,17[4] |
Part de | Messier 25 |
Catàlegs astronòmics | |
ADS 11433 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) GSC 06274-01601 (GSC) TYC 6274-1601-1 (Catàleg Tycho) CCDM J18318-1908A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) GC 25287 (Catàleg General de Boss) GCRV 10989 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HD 170764 (Henry Draper Catalogue) HIC 90836 (Hipparcos Input Catalogue) HIP 90836 (Catàleg Hipparcos) HR 6947 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IC 4725 103 (Catàleg Índex) PPM 234663 (Catàleg d'estrelles PPM) SAO 161571 (Catàleg SAO) U Sgr (Catàleg General d'Estrelles Variables) 2MASS J18315332-1907301 (2MASS) WDS J18319-1908A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) uvby98 347250103 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) Gaia DR1 4092905371243763840 (Gaia DR1) WEB 15572 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 4092905375639902464 (Gaia Data Release 2) AAVSO 1826-19 (AAVSO) TIC 186635515 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 4092905375639902464 (Gaia DR3) |
U Sagittarii (U Sgr / HD 170764 / HR 6947) és un estel variable en la constel·lació de Sagitari.[6] Forma part del cúmul obert M25 o IC 4725.
Igual que X Sagittarii, W Sagittarii i Y Sagittarii, tots ells en aquesta mateixa constel·lació, U Sagittarii és una variable cefeida; la seva magnitud aparent oscil·la entre +6,28 i +7,15 en un període de 6,7452 dies, si bé s'ha observat un augment en el període de 5,11 segons per any. De tipus espectral G1Ib, la seva temperatura efectiva és de 5540 K. El seu radi, segons la font consultada, està comprès entre 43 i 51 vegades el radi solar.[7][8][7] La seva massa és 5,1 vegades major que la massa solar.[7] Té un contingut metàl·lic similar al del Sol, i el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = +0,08.[8] Encara que en general els nivells dels diferents elements no difereixen excessivament dels valors solars, s'aprecia enriquiment de sodi i zinc ([Zn/H] = +0,27), així com cert empobriment en escandi i magnesi.[9]
La seva distància respecte al sistema solar, basada en la relació entre les variacions de color i del diàmetre angular, és d'aproximadament 1.760 anys llum, una mica inferior a la estimada per al cúmul M25 (uns 2.000 anys llum).[8]
Referències
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Nancy Houk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «The atmospheric parameters and spectral interpolator for the MILES stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011, pàg. 165–165. DOI: 10.1051/0004-6361/201116769.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «U Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. pp. 569-587.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
- ↑ Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.