Vanina Vanini
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Roberto Rossellini |
Protagonistes | Sandra Milo Laurent Terzieff Martine Carol Paolo Stoppa Isabelle Corey Nerio Bernardi Olimpia Cavalli Nando Cicero Enrico Musy Antonio Pierfederici Carlo Tamberlani Jean Gruault Mimmo Poli Attilio Dottesio Leonardo Severini Jean-Claude Brialy Dietmar Richter-Reinick Fritz Decho Peter Sturm Otto-Erich Edenharter |
Director artístic | Luigi Scaccianoce |
Producció | Moris Ergas |
Dissenyador de producció | Luigi Scaccianoce |
Guió | Roberto Rossellini Franco Solinas Diego Fabbri Antonello Trombadori Monique Lange Jean Gruault (no surt als crèdits), adaptació de la novel·la homònima de Stendhal |
Música | Renzo Rossellini |
Fotografia | Luciano Trasatti |
Muntatge | Daniele Alabiso Mario Serandrei |
Vestuari | Danilo Donati |
Productora | Zebra Film (Roma) Orsay Films (París) |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1961 |
Durada | 110 minuts |
Idioma original | italià |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Vanina Vanini |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Roma |
Vanina Vanini és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Roberto Rossellini el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[2]
El 1823, a Roma, la policia acorrala els revolucionaris. Entre ells, el jove carbonaro Pietro Missirilli és introduït a ciutat gràcies a la Comtessa Vitelleschi, amb l'objectiu de matar un traïdor al seu moviment. Detingut, és tancat al Castell Sant-Angelo, d'on arriba a evadir-se. Però, ferit, es refugia a casa de la Comtessa. L'amant d'aquesta, el príncep Vanini, accepta d'amagar-lo al seu palau. Allà, és descobert per la filla del príncep, Vanina, que el cuida i s'enamora...
Repartiment
- Sandra Milo: Vanina Vanini
- Laurent Terzieff: Pietro Missirilli
- Martine Carol: La Comtessa Vitelleschi
- Paolo Stoppa: El príncep Asdrubale Vanini
- Isabelle Corey: Clelia
- Nerio Bernardi: El cardenal Savelli
- Leonardo Botta: El confessor de Vanina
- Olimpia Cavalli: La serventa de la posada
- Fernando Cicero: Saverio Pontini
- Enrico Glori: Un cardenal
- Evaristo Maran: El cardenal Rivarola
- Antonio Pierfederici: El príncep Livio Savelli
- Carlo Tamberlani: Monsenyor Benini
- Jean Gruault: El castrat
Comentari
Vanina Vanini no existeix sense recordar Senso (1954) de Luchino Visconti. En els dos casos, una passió amorosa, font d'esquinços i de drames, es desenvolupa amb un fons de revolta, i acaba amb la detenció i l'execució de l'amant.
Premis i nominacions
- Nominacions
- 1961: Lleó d'Or