Varietat biològica

Grups taxonòmics
Domini

Regne
Subregne
Branca
Infraregne
Superfílum / Superembrancament / Superdivisió
Fílum / Embrancament / Divisió
Subfílum / Subembrancament / Subdivisió
Infrafílum
Microfílum
Nanofílum
Superclasse
Classe
Subclasse
Infraclasse
Parvclasse
Superlegió
Legió
Sublegió
Infralegió
Supercohort
Cohort
Subcohort
Infracohort
Magnordre
Superordre
Grandordre
Mirordre
Ordre
Subordre
Infraordre
Parvordre
Superfamília
Grup
Família
Subfamília
Infrafamília
Supertribu
Tribu
Subtribu
Infratribu
Gènere
Secció
Subsecció
Sèrie
Espècie
Subespècie
Varietat
Soca
Forma Specialis

Una varietat, en la nomenclatura botànica, és un rang taxonòmic inferior al de les espècies i subespècies, però superior al de la forma.[1] Com a tal, rep un nom infraespecífic de tres parts. De vegades es recomana que s'utilitzi el rang de subespècie per reconèixer la distinció geogràfica, mentre que el rang de varietat és adequat si el tàxon es veu a tota l'àrea geogràfica de l'espècie.[2]

Definicions

El terme es defineix de diferents maneres per diferents autors.[3] No obstant això, el Codi internacional de nomenclatura per a plantes cultivades, tot i que reconeix que la paraula "varietat" s'utilitza sovint per a designar "cultivar", no accepta aquest ús. La varietat es defineix al codi de la següent manera: "Varietat (varietas) la categoria en la jerarquia nomenclatural botànica entre espècies i forma (forma)". El codi reconeix l'altre ús de la manera següent: "terme utilitzat en algunes legislacions nacionals i internacionals per a un tàxon clarament distingible per sota del rang d'espècie; generalment, en textos legislatius, un terme equivalent a cultivar. Vegeu també: cultivar i varietat (varietas) ".[4]

Una varietat tindrà un aspecte diferent d'altres varietats, però hibridarà lliurement amb aquestes altres varietats.[5]

Vegeu també

Referències

  1. «Article 4». A: International Code of Nomenclature for algae, fungi, and plants, 2012. 
  2. "Varieties and forms", HORTAX: Cultivated Plant Taxonomy Group
  3. Robert T. Clausen Rhodora, 43, 509, 1941, pàg. 157–167.
  4. Brickell et al, 2016.
  5. Salm et al, 2015.

Bibliografia

  • Brickell, C.D.; Alexander, C. & Cubey, J.J. et al. (2016), International Code of Nomenclature for Cultivated Plants (ICNCP or Cultivated Plant Code) incorporating the Rules and Recommendations for naming plants in cultivation, Ninth Edition, Adopted by the International Union of Biological Sciences International Commission for the Nomenclature of Cultivated Plants, International Society for Horticultural Science, ISBN 978-94-6261-116-0, <http://www.ishs.org/sites/default/files/static/sh_18_Sample_chapters.pdf>
  • Salm, Sarah; Allen, Deborah; Nester, Eugene [et al.].. Nester's Microbiology: A Human Perspective (en anglès). 8th. McGraw-Hill Higher Education, 2015. ISBN 9780077730932.