Vladimír Ambros

Plantilla:Infotaula personaVladimír Ambros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Prostějov (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 1956 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Prostějov (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Břeclav
Olomouc
Prostějov Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, director de cor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLeoš Janáček Modifica el valor a Wikidata

Lieder.net: 13495 Modifica el valor a Wikidata

Vladimír Ambros (Prostějov[1] (Moràvia), 18 de setembre, 1890 – Idem. 12 de maig, 1956),.) va ser un compositor, director i professor txec, un dels principals representants de l'escola de composició Leoš Janáček de Brno.

Biografia

Les bases de l'educació musical de Vladimír Ambrose les va posar el seu pare, que era el director d'una escola de música a Prostějov. El 1907, esdevingué alumne de Leoš Janáček a l'escola d'orgue de Brno. Després d'estudiar a Brno, el 1911 esdevingué acompanyant al Conservatori Koch de Frankfurt del Main. A Frankfurt va conèixer la seva dona posterior, l'anglesa M. Speakman, amb qui va anar a Anglaterra. Va viure a Londres durant la Primera Guerra Mundial. Es va convertir en director d'una companyia d'òpera fundada per un músic alemany. Paral·lelament, també va treballar com a acompanyant al famós Covent Garden Royal Opera House.

Va tornar al seu pobla nadiu l'any 1921. Va esdevenir professor a l'escola de música de Prostějov, mestre de cor de les societats de cant Orlice i Vlastimil i director de l'"Associació Orquestral Pohostinsky" va dirigir l'Orquestra de la Ràdio de Brno i, després de la Segona Guerra Mundial, la Filharmònica de Moràvia. Sobretot, però, es va dedicar a compondre. A part d'una curta estada a Břeclav, es va mantenir lleial al seu Prostějov natal fins a la seva mort.

Va morir el 1956 i va ser enterrat al cementiri municipal de Prostějov.

Treballs

L'obra d'Ambrose és extensa, des de petites miniatures, passant per música de cambra fins a grans obres simfòniques i vocals. El catàleg complet de les seves composicions té 135 articles.[2]

Estilísticament, Ambros es va basar en l'obra de Leoš Janáček, però més tard va ser influenciat significativament per Vítězslav Novák i Josef Suk.[3]

Obres seleccionades

Composicions orquestrals
  • Life (suite, 1932)
  • Danses exòtiques (suite, 1933)
  • La suite de titelles (1934)
  • Suite Camperola (1952)
  • 3 simfonies (1941, 1944, 1954)
  • Simfonietta (1939)
  • Obertura alegre (1954)
  • Conte de fades (fantasia simfònica)
  • Fantasia a les danses del legat d'Eslovàquia (1936)
  • Poemes simfònics (Bèlgica, Verge, Balada del nen no nascut)
  • Bezkydy (tríptic simfònic, 1928–1932
  • La Verge Maria hostelera (cantata, 1950)
  • El gran retorn (cantata, 1950)
  • Mom (cantata per a cor infantil amb paraules de Jaroslav Seifert)
  • La felicitat robada (òpera en 3 actes, 1924-1925, llibret de J. Zahradníková-Krapková basat en Ivan Franko, estrena el 19 de febrer de 1925, Teatre Nacional de Brno)
  • El Christo de la Luz (òpera en 3 actes, 1926, llibret de Julius Zeyer, estrena el 17 de setembre de 1930 al Teatre Nacional Eslovac de Bratislava)
  • Això em agrada (òpera còmica, 1931, no representada)
  • Maryla (òpera en 5 actes amb pròleg, 1953, llibret d'Eva Hrubanová-Součková basat en la novel·la homònima d'Alois Jirásk, estrena el 10 d'octubre de 1953 al Teatre Oldřich Stibora d'Olomouc)
  • Crusader Brawler (pantomima dramàtica, 1953)
  • Diverses composicions per a piano, violí, violoncel i conjunts de cambra, cançons, cors, música incidental i melodrames.

L'últim treball completat de Vladimir Ambrose va ser el quartet de corda 6 Moods.

Referències

  1. Matriční záznam o narození a křtu
  2. Vl. Gregor: Seznam skladeb (Sborník krajského vlastivědného muzea v Olomouci IV/1956–1959)
  3. http://www.mestopv.cz/cz/turista/o_meste/slavne-osobnosti/#Vladimír Arxivat 2012-01-07 a Wayback Machine. Archivováno 7. 1. 2012 na Wayback Machine. Ambros

Bibliografia

  • Diccionari musical txecoslovac I (A–L), 1963, SHV Praga
  • Jan Racek: Leoš Janáček i compositors moràus contemporanis, Brno, 1940
  • JANOTA, Dalibor; KUČERA, Jan P. Petita enciclopèdia d'òpera txeca. Praga, Litomyšl: Paseka, 1999. ISBN 80-7185-236-8. Pàg. 18, 64, 162, 275, 279.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladimír Ambros
  • Llista d'obres del Catàleg Integral de la República Txeca, l'autor o tema de les quals és Vladimír Ambros
Registres d'autoritat