Xu Guangqi
  | |
| Nom original | (zh) 徐光启 |
|---|---|
| Nom pòstum | 文定 |
| Biografia | |
| Naixement | (zh) 徐光啓 24 abril 1562 (Gregorià) Shanghai (Dinastia Ming) |
| Mort | 8 novembre 1633 (71 anys) Shuntian Fu (Dinastia Ming) |
| Sepultura | Tomba de Xu Guangqi, Guangqi Park 31° 11′ 30″ N, 121° 25′ 49″ E / 31.19153°N,121.43017°E / 31.19153; 121.43017 |
| Taibao de la dinastia Ming | |
| Ministre de Rites | |
| Viceministre de Rites | |
| Taizi Taibao de la dinastia Ming | |
| Shaobao de la dinastia Ming | |
| Gran Secretari del gabinet Wenyuan | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | comtat de Shanghai Shuntian Fu Tianjin |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, polític, traductor, astrònom, escriptor |
| Alumnes | Sun Yuanhua |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 8 de novembre |
Xu Guangqi (xinès: 徐光启) (Shanghai, 24 d'abril de 1562 (Gregorià) - Shuntian Fu, 8 de novembre de 1633),[1] a vegades transliterat Hsu Kuang-Ch'i, fou un polític, intel·lectual, jesuïta, autor de diversos treballs científics i la figura més important del cristianisme xinès anterior al segle xx,[2] el qual va exercir un paper influent durant el regnat de l'Emperador Chongzhen com a principal conseller del sobirà xinès.[3]
Biografia
Xu Guangqi va realitzar la carrera de funcionari civil segons el rígid sistema confucià i va aconseguir el més alt grau, la qual cosa el facultava per a entrar al mandarinat. No obstant això, la seua trajectòria vital i intel·lectual es va veure totalment determinada quan va conèixer el jesuïta italià Matteo Ricci, amb qui va començar a col·laborar en la traducció al xinès de diverses obres sobre geografia, física, astronomia i matemàtiques,[4] esdevenint així un dels primers savis del seu país que va mostrar un interès genuí pel saber occidental i va contribuir, tot i que encara de forma incipient, a la seua difusió.[3]
En aquest sentit, cal destacar la traducció que realitzà dels Elements d'Euclides (Jihe yuanben),[5] que tanta influència va exercir després en les ciències matemàtiques del seu país.[4] Convertit al cristianisme i membre de l'orde jesuític, Xu es va erigir en el principal defensor de tot allò occidental un cop mort Ricci, i gràcies a la seua tasca l'empresa científica iniciada pel missioner italià va gaudir de continuïtat, i va seguir creixent la influència de la Companyia de Jesús a la Xina, així com del cristianisme en general.[3][6]
Emprant mecanismes de mesurament occidentals, Xu Guangqi va avantatjar el 1629 altres astrònoms xinesos i musulmans en la predicció exacta de l'eclipsi de sol previst per aquell mateix any, fet que, a més de mostrar la superioritat de les tècniques astronòmiques d'Occident, li va valdre l'ascens al càrrec de gran secretari.[7] En unió d'altres jesuïtes europeus (Johann Adam Schall von Bell i Ferdinand Verbiest) va dirigir l'Observatori d'Astronomia i se li va encarregar la reforma del calendari oficial de l'Imperi xinès.[3][4]
En el camp de la política, Xu va haver de fer front als nombrosos problemes interns de l'Imperi, així com a l'amenaça dels manxús, els quals el 1629 ja havien arribat per primera vegada a les portes de Pequín. Quan va quedar provada la superioritat de les tropes invasores, Xu va convèncer el sobirà xinès de la necessitat d'equipar els exèrcits imperials amb armament occidental i, fins i tot, d'emprar tàctiques i soldats europeus.[3]
Referències
- ↑ Jami, Engelfriet i Blue, 2001, p. 93.
- ↑ Hsü KUANG-CH'I - Dartmouth College Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Biografías y Vidas (castellà)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Stone, Richard, 2007. "Scientists Fete China's Supreme Polymath", Science 318, 733.
- ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
- ↑ Xu Guangqi 徐光启, 1562-1633 - Universitat de Maine Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Enciclonet (castellà)
Bibliografia
- Cigola, Michela; Fang, Yibing «Traces and echoes of De Architectura by Marcus Vitruvius Pollio in the work of Xu Guangqi in 17th century China» (en anglès). Frontiers of Mechanical Engineering, Vol. 11, Num. 1, 2016, pàg. 1-16. DOI: 10.1007/s11465-015-0359-5. ISSN: 2095-0233.
- Elman, Benjamin A. On Their Own Terms: Science in China, 1550-1900 (en anglès). Harvard University Press, 2005. ISBN 0-674-01685-8.
- Jami, Catherire; Engelfriet, Peter; Blue, Gregory. Statecraft and Intellectual Renewal in Late Ming China (en anglès). Brill, 2001. ISBN 90-04-12058-0.
- Maverick, Lewis A. «Hsü Kuang-Ch'i, a Chinese Authority on Agriculture» (en anglès). Agricultural History, Vol. 14, Num. 4, 1940, pàg. 143-160. ISSN: 0002-1482.
- Mignini, Filippo. Matteo Ricci. Il chiosco delle fenici (en anglès). Ancona: Il Lavoro editoriale, 2005. ISBN 9788876633997.
- Needham, Joseph. Science and Civilization in China: vol. 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth (en anglès), 1986. ISBN 052132727X.
- Needham, Joseph. Science and Civilization in China: vol. 6, Biology and Biological Technology, Part 2: Agriculture (en anglès). Taipei: Caves Books, Ltd., 1986. ISBN 052132727X.
- Temple, Robert K. G.; Needham, Joseph. The Genius of China: 3,000 Years of Science, Discovery, and Invention (en anglès). Nova York: Simon and Schuster, 1986. ISBN 0671620282.
- Wang, Xiaochao. «Xu Guangqi's Religious Works». A: Christianity and Imperial Culture: Chinese Christian Apologetics in the Seventeenth Century and their Latin Patristic Equivalent (en anglès). Brill, 1998, p. 107-. ISBN 90-04-10927-7.
- Xijuan, Shi «Christian Scholar Xu Guangqi and the Spread of Catholicism in Shanghai» (en anglès). Asian Culture and History, Vol. 7, Num. 1, 2014, pàg. 199-209. DOI: 10.5539/ach.v7n1p199. ISSN: 1916-9655.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Xu Guangqi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Biographical Dictionary of Chinese Christianity Arxivat 2017-06-28 a Wayback Machine. (anglès) i (xinès)
- Xu Guangqi - New World Encyclopedia (anglès)
- In Praise of Xu Guangqi 徐光啓 - China Heritage Quarterly (anglès)