Yahya Sinwar

Plantilla:Infotaula personaYahya Sinwar

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) يحيى إبراهيم حسن السنوار Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
camp de Khan Yunis Modifica el valor a Wikidata
Cap Hamàs
6 agost 2024 –
← Ismail Haniyeh Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaFranja de Gaza Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Islàmica de Gaza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, terrorista Modifica el valor a Wikidata
PartitHamàs Modifica el valor a Wikidata
Influències
Abbas al-Sayyed (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteConflicte israeliano-palestí i guerra entre Israel i Gaza de 2023-2024 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMohammed Sinwar
Zakarīyā Ibrāhīm Sanwār Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
7 octubre 2023-valor desconegutguerra entre Israel i Gaza de 2023-2024
7 octubre 2023operació Tempesta Al-Aqsa
sol·licituds de detenció del Tribunal Penal Internacional contra líders israelians i de Hamàs Modifica el valor a Wikidata

Yahya Sinwar, Yehya Al-Sinwar[1] o Yehiya Sinwar (àrab: يحيى السنوار, Yaḥyà as-Sinwār) (Khan Yunis, 1962) és l'actual líder palestí de Hamàs a la Franja de Gaza, després d'haver pres el relleu a Ismail Haniyeh el febrer del 2017.[2][3] Va ser un dels cofundadors del dispositiu de seguretat de Hamàs[4] i és la figura més poderosa dins d'aquesta organització.[5]

El setembre de 2015, Sinwar va ser considerat terrorista pel govern dels Estats Units,[4] i Hamàs i les brigades al-Qassam també han estat designades organitzacions terroristes pels Estats Units i altres països i organitzacions.

El dimarts 6 d'agost de 2024 Hamàs anuncià que Yahya Sinwar fou designat com a líder màxim de l'organització, prenent el relleu d'Ismaïl Haniyeh, una setmana després de l'assassinat d'aquest últim.[6]

Primers anys de vida

Sinwar va néixer amb el nom de Yahya Ibrahim Hassan Sinwar el 1962, en un camp de refugiats de Khan Yunis, quan estava sota domini egipci, on va passar els seus primers anys. Després de graduar-se de l'escola secundària masculina de Khan Yunis, va passar a la Universitat Islàmica de Gaza on es va llicenciar en Estudis Àrabs.[7][8]

Carrera

Sinwar va ser detingut per primera vegada el 1982 per activitats insurgents i va passar diversos mesos a la presó de Far'a, on va conèixer altres activistes palestins, inclòs Salah Shehadeh, i es va dedicar a la causa palestina.[7] Detingut de nou el 1985,[3] després de la seva llibertat, juntament amb Rawhi Mushtaha va cofundar l'organització de seguretat Munazzamat al Jihad w'al-Dawa (Majd), que treballava, entre altres coses, per identificar els espies israelians en el moviment palestí,[2] i que el 1987 es va convertir en la "policia" de Hamàs.[7]

El 1988, va dissenyar el segrest i la matança de dos soldats israelians, va ser arrestat, condemnat per assassinat i sentenciat el 1989 a quatre cadenes perpètues.[3][4] Va intentar escapar-se diverses vegades, però sempre el van atrapar.[8][9] Sinwar va complir 22 anys de la seva condemna abans de ser alliberat el 2011 i repatriat a Gaza com a part de l'intercanvi de presoners pel soldat israelià Gilad Shalit.[2]

El febrer de 2017, Sinwar va ser elegit líder de Hamàs a la Franja de Gaza, prenent el relleu d'Ismail Haniyeh. Al març, va establir un comitè administratiu controlat per Hamàs per a la Franja de Gaza, cosa que significava l'oposició a qualsevol repartiment de poder amb l'Autoritat Palestina a Ramallah. Sinwar rebutjava qualsevol reconciliació amb Israel.[2] Demanava als militants que capturessin més soldats israelians.[4] El setembre del 2017 va començar una nova ronda de negociacions amb l'Autoritat Palestina a Egipte i va acordar dissoldre el comitè administratiu de Hamàs per a Gaza.[10] Més recentment, ha silenciat les veus dels radicals a Gaza desautoritzant l'ús de túnels que Muhammad Deif volia fer servir per introduir els combatents a Israel abans que fossin tancats per la nova tecnologia israeliana classificada el 2017.[11]

El 16 de maig de 2018, en un inesperat anunci a Al Jazeera, Sinwar va afirmar que Hamàs exerciria la "resistència popular i pacífica" obrint la possibilitat que Hamàs, que molts països consideren una organització terrorista, pugui tenir un paper en les negociacions amb Israel.[11] Una setmana abans havia animat els gazaesos a trencar el bloqueig israelià, dient: "Preferim morir com a màrtirs que morir per l'opressió i la humiliació", i afegint: "Estem preparats per morir i desenes de milers moriran amb nosaltres".[12]

Al març de 2021, va ser elegit per a un segon mandat de quatre anys com a cap de la branca de Hamàs a Gaza en unes eleccions celebrades en secret. És el màxim responsable de Hamàs a la Franja i el governant de facto de Gaza,.[13]

El 15 de maig de 2021 es va informar que un atac aeri israelià va atacar la casa del líder de Hamàs, sense que hi hagués detalls immediats sobre morts o ferits. L'atac va tenir lloc a Khan Yunis del sud de Gaza enmig de la tensió creixent entre Israel i Palestina.[14]

El 20 de maig de 2024 Karim Khan, fiscal del Tribunal Penal Internacional va demana ordres de detenció per a Yahya Sinwar, el líder de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam Mohammed Deif i Ismail Haniyeh, líder polític de Hamàs, i el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, acusats de crims de guerra i crims contra la humanitat pels atacs del 7 d'octubre a Israel i la posterior guerra a Gaza.[15] Després de la mort d’Ismail Haniyeh el 31 de juliol de 2024 a Teheran per un atac aeri israelià[16] es va convertir en el membre més poderós de Hamàs.

Salut

L'1 de desembre de 2020, Sinwar va donar positiu en COVID-19 i, segons els informes, seguia els consells de les autoritats sanitàries i prenia mesures de precaució. Un portaveu del grup també va dir que es trobava amb "bona salut i [...] exercint les seves funcions com de costum".[17]

Referències

  1. ↑ «Israel air strikes kill 42 Palestinians, rockets fired from Gaza». Reuters, 15-05-2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Beaumont, Peter «Hamas elects hardliner Yahya Sinwar as its Gaza Strip chief» (en anglès). The Guardian, 13-02-2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 ; Booth, William «Hamas names hard-liner as its new political leader in Gaza». The Washington Post, 13-02-2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Terrorist Designations of Yahya Sinwar, Rawhi Mushtaha, and Muhammed Deif». United States Department of State, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 21 de gener 2017. [Consulta: 28 març 2023].
  5. ↑ «The Palestinians try to reconcile». The Economist, 05-10-2017.
  6. ↑ «Hamas tria com a líder el "cervell" de l'atac del 7 d'octubre després de l'assassinat de Haniyeh». 324cat, 06-08-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Còpia arxivada» (en àrab). Palestinian Information Center, 15-04-2010. Arxivat de l'original el 24 de juny 2016. [Consulta: 21 maig 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Yehya Ibrahim Sinwar». Ezzedeen AL-Qassam Brigades. Arxivat de l'original el 2016-09-02. [Consulta: 21 maig 2021].
  9. ↑ «Còpia arxivada». Maan News Agency, 19-10-2011. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2017. [Consulta: 21 maig 2021].
  10. ↑ «Hamas agrees to talks with Fatah, hold elections». www.aljazeera.com.
  11. ↑ 11,0 11,1 «The leader of Hamas in Gaza is the most influential man in Palestine». , 26-05-2018.
  12. ↑ ; Abuheweila, Iyad «As Gaza Teeters on Precipice, a Hamas Leader Speaks Out». The New York Times, 10-05-2018 [Consulta: 25 setembre 2018].
  13. ↑ «Yahya Sinwar». www.jewishvirtuallibrary.org. [Consulta: 15 maig 2021].
  14. ↑ Gross, Judah Ari. «Home of Hamas leader in Gaza said hit by Israeli strike». www.timesofisrael.com.
  15. ↑ Ivana Kottasová, Madalena Araujo. «Exclusive interview: ICC prosecutor seeks arrest warrants against Sinwar and Netanyahu for war crimes over October 7 and Gaza» (en anglès). CNN, 20-05-2024. [Consulta: 21 maig 2024].
  16. ↑ Kathleen Magramo, Lex Harvey, James Legge, Jessie Yeung, Antoinette Radford, Sana Noor Haq. «Hamas political leader Ismail Haniyeh killed in Iran» (en anglès). CNN, 31-07-2024. [Consulta: 31 juliol 2024].
  17. ↑ «Hamas Gaza chief tests positive for COVID-19, spokesman says». Reuters, 01-12-2020 [Consulta: 1r desembre 2020].