Àcid adrènic

Àcid adrènic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	332,272 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà i Caenorhabditis elegans
Estructura química
Fórmula química	C₂₂H₃₆O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCC=CCC=CCC=CCC=CCCCCCC(=O)O
SMILES isomèric	CCCCC/C=C\C/C=C\C/C=C\C/C=C\CCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

L'àcid adrènic, de nom sistemàtic àcid (7Z,10Z,13Z,16Z)-docosa-7,10,13,16-tetraenoic, és un àcid carboxílic poliinsaturat de cadena lineal amb vint-i-dos àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és ${\displaystyle {\ce {C22H36O2}}}$. En bioquímica és considerat un àcid gras ω-6, ja que té un doble enllaç C=C situat entre el carboni 6 i el 7 començant per l'extrem oposat al grup carboxil, i se simbolitza per C22:4 n-6 o AdA (de l'anglès adrenic acid). També té altres tres enllaços dobles conjugats, tots ells en disposició cis com el primer.

És un àcid gras considerat de cadena llarga (amb 22 àtoms de carboni o més). És pràcticament insoluble en aigua i un compost feblement àcid. Es pot trobar a la sang i en el teixit de la mielina humana. Dins de la cèl·lula se situa principalment en el citoplasma, en la membrana i en el peroxisoma. També es pot trobar a l'espai extracel·lular.^[1] Fou descobert el 1963 pels investigadors T.C. Lo Chang i C.C. Sweeley a les glàndules suprarenals de cans, anomenades també glàndules adrenals perquè segreguen l'hormona adrenalina, d'on prové el seu nom comú àcid adrènic.^[2]

En humans es metabolitza a partir de l'àcid linoleic, un àcid gras essencial que els animals no poden biosintetitzar i han d'ingerir amb els aliments. El primer pas és portat a terme per l'enzim l'∆6-desaturasa que elimina dos àtoms d'hidrogen de l'àcid linoleic (C18:2n-6) i forma un tercer enllaç doble entre els carbonis 6 i 7, transformant-lo en àcid γ-linolenic (C18:3n-3 o GLA). Aquest és allargat posteriorment amb dos àtoms de carboni més per donar l'àcid dihomo-γ-linolènic (20:3n-6); el qual es desaturat a continuació per l'enzim Δ5-desaturasa incrementant els enllaços dobles conjugats que passen de tres a quatre a l'àcid araquidònic (20:4n-6); que, després, és allargat amb dos carbonis més transformant-se en l'àcid adrènic (22:4n-6).^[3]

És un dels àcids grassos més abundants en l'encèfal humà primerenc. Aquest àcid gras no saturat també es metabolitza mitjançant cèl·lules en productes biològicament actius, com les dihomoprostaglandines i els àcids dihomo-epoxyeicosatrienoic (dihomo-EETs). L'àcid adrènic, que és un inhibidor de prostaciclina, sembla un agent protrombòtic potencial.^[1]