Şemseddin I Mehmed Bey o Karamanoğlu Mehmet Bey fou beg (bey) de la dinastia dels karamànides. Era fill de Karaman Beg.
A la mort del seu pare el poder a Ermenek va passar al cadi Kuteni i després el seu fill Badr al-Din Ibrahim. El 1276 el beglerbegi Khatir Sharaf al-Din es va revoltar contra els mongols il-kànides, i va destituir a Badr al-Din i va nomenar al seu lloc a Shams al-Din Mehmed Beg; aquest va reunir les forces del Iç-Il (Iç-Ili) i va començar a atacar els mongols
Eliminat el rebel Khatir, Parvaneh (Parvana) va enviar a l'antic governador Badr al-Din contra Mehmed però aquest li va infligir una seriosa derrota a la vora del Göksu; les forces seljúcides sota el comandament del naib Amin al-Din Mikhail i els fills del visir seljúcida Sahib Ata Fakhr al-Din Ali ja no van poder obtenir cap victòria ni avantatge sobre els karamànides.
El 15 d'abril de 1277 el sultà mameluc Bàybars I va derrotar els il-kànides a la plana d'Elbistan i va ocupar Kayseri. Ali Beg, fill de Karaman, que estava com a ostatge a Kayseri, va rebre dels mamelucs alguns governs junt amb els seus germans Tanu, Mahmud, Zakariyya o Güneri. Mehmed, fort d'aquest fet, va fer aliança amb el príncep seljúcida Ala al-Din Siyavush anomenat pejorativament Djimri, fill de Izz al-Din Kaykaus II i inicialment es va dirigir amb tres mil soldats cap a Aksaray però llavors va canviar de ruta i es va dirigir a Konya que, mal defensada pel naib al-saltana, va poder ocupar el 14 de maig de 1277, i va proclamar sultà a Ala al-Din Siyavush; es va llegir la khutba en nom del nou sultà i es van encunyar monedes (de les que existeix un exemplar) i Mehmed va esdevenir el seu visir.
El visir seljúcida Sahib Ata Fakhr al-Din (mort el 1288/1289) es va retirar a Kara Hisar (Afyonkara Hisar) amb els tresors. Un dels primers edictes emesos establia el turc om a única llengua de la cort que fins llavors era predominantment persa.
Els fills del visir Sahib Ata Fakhr al-Din, els germans Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din, que posseïen en feu seljúcida (des del 1271) Kutahya, Sandikli, Ghurghurum i [Ak Shehir] i més tard Ladik a la vora del Licos, i Khonas (antiga Chonae, moderna Honaz), es van dirigir a Konya al front d'un exèrcit important, i llavors es va dirigir a Ak Shehir emportant-se a Siyavush, i els va derrotar de manera decisiva; Sivir Hisar se li va entregar però Kara Hisar va presentar forta resistència i Mehmed va haver de retornar a Konya. Volia anar a combatre els mongols a Erzurum però no va poder reunir prou tropes.
El setembre de 1277 el kan Abaqa va enviar a Anatòlia a un fort exèrcit manat pel seu visir Xams-ad-Din Juwayní i altres generals mongols i quan Mehmed va saber que aquest exèrcit anava cap a Konya, es va retirar al Iç-Il (o Iç-Ili). L'exèrcit mongol va causar destruccions a territoris karamànides però en arribar l'hivern es va retirar al campament establert a Kaz Ova prop de Tokat, deixant a la zona un contingent sota comandant de Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (sultà 1265-1284). El 1278 el sultà i el visir Fakhr al-Din Ali van avançar contra Mehmed; aquest va anar a inspeccionar una posició prop de Kurbagha Hisari i fou atacat sobtadament per un destacament de l'exèrcit mongol i va morir a causa de diverses fletxes, morint tanmateix en el mateix combat dos dels seus germans (Tanu i Zakariyya) i un cosí.
Davant aquest inesperat èxit el sultà i les forces mongoles van avançar ràpidament en direcció a la Mediterrània. Ala al-Din Siyavush que s'havia retirat cap a l'oest, va reunir forces en nombre considerable, però fou derrotat i mort (maig de 1277) pel contingent de Ghiyath al-Din Kay Khusraw. La direcció de la família la va agafar Güneri Beg o Güneri Bey, germà de Mehmed Beg.
Bibliografia
Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: a general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330, traducció de J. Jones-Williams (Nova York: Taplinger, 1968), 281-2.
Fudador:Mengücek Ahmet ·Capitals:Erzindjan, i després també Divrigi (Divriği) centres:Erzincan ·Divrigi ·Kemah (Kemakh) · Şarkikarahisar Dinastia:Mengücekoğulları ·Mengücek Ahmet (1071-1118) · Mengücekli Ishaq Beg (1118-1120) ·1120-1142 Temporalment als Danishmèndides Branca d'Erzindjan i Kemakh: Mengücekli Davud Shah (1142- ?) ·1228 al Soldanat de Rum Branca de Divrigi: Mengücekli Süleyman Shah (1142- ?) ·1277 destruït pel kan Abaqa
Fundador:Saltuk ·Capital:Erzurum Centres:Erzurum · Tercan Dinastia:Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202) 1202: al Soldanat de Rum
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey ·Capitals:Birgi, i després Ayasluğ Centres:Tire ·Esmirna ·Alaşehir ·Aydın ·Sakız/Chios (entre 1336-1344) Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390) 1390: a l'Imperi Otomà ·1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) ·1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz ·Capital:Kastamonu Centres:Sinope · Eflani ·Çankırı · Kalecik · Tosya · Araç ·Samsun (temporalment) Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340) · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345) · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361) · Celaleddin Bayezid (1361-1385) · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392) 1392: a l'Imperi Otomà Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440) · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443) · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461) 1461: a l'Imperi Otomà
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum ·Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey ·Capital:Isparta Centres:Eğirdir · Uluborlu ·Gölhisar ·Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391) 1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
Ancestre:: Melik Danişmend Gazi ·Fundador: Karasi Bey ·Capital:Balıkesir Centres:Aydıncık ·Bergama ·Balıkesir ·Bigadiç · Ezine Dinastia Karasi-oğlu o Karasioğulları: Karasi Bey (1307 - 1328) · Demir Han (1328-1345) · Yahşı Han (1328-1345) · Karasi Süleyman Bey (1345-1360) 1374: a l' Imperi Otomà
Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey ·Fundador: İnanç Bey ·Capital:Deñizli Centres:Deñizli Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314) · Murad Arslan (~ 1314 - ?) · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360) · Süleyman Bey (1345-1368) 1368: Conquesta per Germiyan
Fundador: Mentese Bey ·Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat Centres: ·Muğla · Finike · Kaş · Çameli · Acıpayam · Tavas · Bozdoğan · Çine · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314) Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282) · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320) · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340) · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360) 1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed ·1390: Primera unió a l' Imperi Otomà ·1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey ·1424: a l' Imperi Otomà
Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz ·Capital:Adana Centres:Adana · Regió de Tars Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?) · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416) · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417) · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427) · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?) · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490) · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511) · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516) · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?) · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?) 1516: A l'Imperi Otomà ·1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608.
Fundador: Sahib Ata Fahreddin Ali, visir del soldà de Rüm ·Capital:Afyonkarahisar Centres:Akşehir ·Beyşehir · Sandıklı ·Deñizli ·Kütahya · Ghurghurum · més tard Ladik (Laodicea) i Khonas Dinastia Sâhipata-oğlu o Sâhipataoğullari: Sahib Ata Fahreddin Ali (1275 - 1288) · Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din Ahmed (1288 - 1341) 1341: a Germiyan
Fundador: Saruhan Bey ·Capital: Manisa Centres: Demirci · Nif (Kemalpaşa) ·Akhisar ·Gördes ·Menemen Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345) · Fahreddin İlyas Bey · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388) · Hızır Shah (1388 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403) · Hızır Shah (1403 - 1410) ·1410: A l'Imperi Otomà
Ancestres: dinastia Hamid-oğlu ·Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey ·Capitals:Antalya ·Korkuteli centres:Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373) · Península de Teke Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?) · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327) · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?) · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?) · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375) · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390) 1390: A l'Imperi Otomà ·1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423) ·1423: A l'Imperi Otomà